Despres d'haver anat a NOVAZELANDA (novazelandatrip.blogspot.com) un pais que en dues illes son 4mil.lions de persones, el canvi cultural amb japo es absolutament radical.
Un pais de 127!!mil-lions de persones es te de notar, i si, es notava a tot arreu, quasi tot el sól esta edificat, els metros, autobusos, comerços, etc... sempre estaven quasi plens.
Lo que mes va destacar van ser:
-El poc soroll ambiental que hi havia, exceptuant algunes zones totalment centriques de TOKYO.
-L'amabilitat de la gent, inclós en la manera de comprar un llibre l'atenció es inmillorable.
-Que la gran majoria de coses pleguen a les 5pm
-Que la gent esta dormint per tot arreu
-El menjar...diem de la cuina mediterrània, si val, un pantumaka amb un bon bull de vic es brutal, pero alli no se n'estan de fer menjar bonissim.
-No hi ha tanta gent que sapiga angles com pensem...
-Els canals de TV, n'hi ha un que cada nit posen classes per aprendre un idioma diferent, com xines, espanyol, rus...
-Els concursos japonesos, besties i kfres a mes no poder pero rius una bona estona hahaha
-Es un pais amb un contrast realment marcat entre l'oriental i l'occidental, pero ho han barrejat i et pots trobar gent un (del pais) realment vestits d'occidentals amb una dona al seu costat amb el kimono sentada a la linea de metro i jugant a la Nintendo DS
No es un pais que deixa indiferent.
dilluns, 19 d’octubre del 2009
diumenge, 18 d’octubre del 2009
KUMAMOTO-FUKUOKA-BCN -16/ 17 OCTUBRE-
Ens aixequem ben aviat per agafar el tren que ens portara a l'ultim tram marcat, el trajecte es d'uns 90 minuts.
Pero abans anem a localitzar algun wifi i despres hem anat a visitar el castell que tenen a KUMAMOTO, un dels castells que te la valla defensiva mes grans.
El castell te unes 5 plantes d'alçada i esta ple de maquetes reproduides a escales bastant grans.
Els murs defensius son increiblement grans (tambe).
Despres de la visiteta anem (una mica escopetejats) cap a la estacio de tren amb desti FUKUOKA.
Un cop arribats localitzem l'hotel (que esta al costat de la estacio) i aprofitem per anar a donar una volta pels centres comercials com el 'Canal City', que com el seu nom indica te un canal passant pel mitg. Despres de "jalar" un menu de tempura (fritanga) anem cap a l'hotel que l'endema hi ha molta cosa a fer:
-Agafar el primer metro a les 5.50 fins l'aeroport de FUKUOKA, on tenim un vol que surt a les 7.05, direccio NARITA (TOKIO) amb duracio de 100 minuts, alli esperar una hora i un altre avio direccio LHR (ANGLATERRA) amb una duracio de quasi 12 hores, un cop a UK a esperar una altra hora per l'ultim vol direccio BCN amb una durada de 100 minuts. Una matxacada, pero arribem sans i estalvis.
Pero abans anem a localitzar algun wifi i despres hem anat a visitar el castell que tenen a KUMAMOTO, un dels castells que te la valla defensiva mes grans.
El castell te unes 5 plantes d'alçada i esta ple de maquetes reproduides a escales bastant grans.
Els murs defensius son increiblement grans (tambe).
Despres de la visiteta anem (una mica escopetejats) cap a la estacio de tren amb desti FUKUOKA.
Un cop arribats localitzem l'hotel (que esta al costat de la estacio) i aprofitem per anar a donar una volta pels centres comercials com el 'Canal City', que com el seu nom indica te un canal passant pel mitg. Despres de "jalar" un menu de tempura (fritanga) anem cap a l'hotel que l'endema hi ha molta cosa a fer:
-Agafar el primer metro a les 5.50 fins l'aeroport de FUKUOKA, on tenim un vol que surt a les 7.05, direccio NARITA (TOKIO) amb duracio de 100 minuts, alli esperar una hora i un altre avio direccio LHR (ANGLATERRA) amb una duracio de quasi 12 hores, un cop a UK a esperar una altra hora per l'ultim vol direccio BCN amb una durada de 100 minuts. Una matxacada, pero arribem sans i estalvis.
divendres, 16 d’octubre del 2009
KUMAMOTO -15 OCTUBRE-
Recordem que podeu ampliar la informacio dels pobles i localitzacions descrits aqui mitjançant internet/wikipedia.
A les 8:30 hem anat cap al buffet lliure de l'hotel, era increible la quantitat de menjar i varietat que hi havia, en pep s'ha pillat:
beicon
torrades amb mermelada
tot tipus de bolleria
i melo
L'eloi:
sopa de bolets
peix
torrades amb mermelada
esberginia
pasta de peix
bolleria variada
melo i pinya
iogurt
sucs i cafe amb llet
Un cop amb el pap ple hem anat cap a la estacio per dirigir-nos a KUMAMOTO, despres d'averiguar per on sortia.
El tren en questio era amb motor diesel de 2 vagons (1 amb places limitades), una mica borreguero. Res a veure amb el shinkashen, vaja. El trajecte atravessa la zona volcanica de ASO, per una via unica. En total ha trigat casi 3 hores.
En pocs moments hem pogut veure natura i verd al 100% quasi tota la estona i havien edificis i/o casetes.
Despres d'estar patint per sapiguer si trobariem la parada a resultat ser que era la ultima (l'angles aqui no es porta gaire, tots els cartells son en kanji).
Un cop arribats a Kumamoto, hem deixat les maletes a l'hotel i ens hem afanyat per visitar alguna cosa abans de que tanquin. Aqui despres de les 5pm ja comencen a tancar tot. Hem agafat un tranvia i hem anat als jardins de SUIZENJI-KOEN, creats cap alla el 1600. Van trigar 80 anys i val a dir que esta cuidat al milimetre. Per exemple les branques dels arbres estan tallades de forma que es divideixin en dos de forma simetrica. Queda tot el jardi com si fos de joguina.
Despres del jardi ja es feia fosc, hem anat a passejar pel centre de "lo poble", on hi ha un carrer comercial cobert. Hem comprat algo de jalar i hem anat a sopar a l'hotel.
A les 8:30 hem anat cap al buffet lliure de l'hotel, era increible la quantitat de menjar i varietat que hi havia, en pep s'ha pillat:
beicon
torrades amb mermelada
tot tipus de bolleria
i melo
L'eloi:
sopa de bolets
peix
torrades amb mermelada
esberginia
pasta de peix
bolleria variada
melo i pinya
iogurt
sucs i cafe amb llet
Un cop amb el pap ple hem anat cap a la estacio per dirigir-nos a KUMAMOTO, despres d'averiguar per on sortia.
El tren en questio era amb motor diesel de 2 vagons (1 amb places limitades), una mica borreguero. Res a veure amb el shinkashen, vaja. El trajecte atravessa la zona volcanica de ASO, per una via unica. En total ha trigat casi 3 hores.
En pocs moments hem pogut veure natura i verd al 100% quasi tota la estona i havien edificis i/o casetes.
Despres d'estar patint per sapiguer si trobariem la parada a resultat ser que era la ultima (l'angles aqui no es porta gaire, tots els cartells son en kanji).
Un cop arribats a Kumamoto, hem deixat les maletes a l'hotel i ens hem afanyat per visitar alguna cosa abans de que tanquin. Aqui despres de les 5pm ja comencen a tancar tot. Hem agafat un tranvia i hem anat als jardins de SUIZENJI-KOEN, creats cap alla el 1600. Van trigar 80 anys i val a dir que esta cuidat al milimetre. Per exemple les branques dels arbres estan tallades de forma que es divideixin en dos de forma simetrica. Queda tot el jardi com si fos de joguina.
Despres del jardi ja es feia fosc, hem anat a passejar pel centre de "lo poble", on hi ha un carrer comercial cobert. Hem comprat algo de jalar i hem anat a sopar a l'hotel.
dijous, 15 d’octubre del 2009
BEPPU 2/3 -14 OCTUBRE
Als 5 minuts abans de la hora convinguda veiem que comença a haver-hi mes gent i a la hora prevista veiem que aquella gent va cap a dins el parking, ens comenten que el transport recull la gent alli.
Un cop arriba el transport li preguntem al conductor i treu una llista amb tot de noms i veiem els nostres...ens quedem estorats...en aquell moment no ho entenem pero al moment d'entrar al microbus veiem un lletrero (en japones) pero lo que hi havia dibuixat ens sonava bastant i...un era el nom de l'hotel i l'altre era el nom de la estacio.
Ens pujem al microbus rodejats de japos que estan fent l'imserso, donava la sensacio de que erem la joguina hahaha.
Un cop fet el check-in provem de fer una mica de muntanya, als 300 metres trobem un cami prou ferestec per provar-ho, als 50metres en pep s'ha menjat una teranyina, allo ens ha posat en alerta ja que les aranyes que hem observat fan uns 3cm' i fan teranyines inmenses i no sabem realment quin efecte pot tindre la mossegada.
S'ha continuat el cami pero molt mes poc a poc ja que ens teniem d'anar ajupint per no menjar-nos les teranyines, pero hem arribat a un punt que tot el cami estava ple de teranyines i amb les aranyes ben actives, hem decidit de tirar enrrere ja que nomes quedava 1hora de sol, al anar tornant ha sigut l'eloi qui ha tingut el seu bateig aracnid hahaha.
Hem fet via cap mar i alli hem ventilat pulmons, ja negre nit hem pasat per una botiga que tenia menjar tipus frances amb tocs japonesos.
Decidim de tornar a l'hotel i esperem l'autobus d'abans, pero no ve, amb un clima una mica fred, fosc, un mapa turistic que no serveix per res i a uns 50minuts a peu de l'hotel s'ha optat per agafar un taxi.
Un cop arribats "parem taula" en la mega-habitacio de dos ambients (veure video), menjar i a clapar!!!
Un cop arriba el transport li preguntem al conductor i treu una llista amb tot de noms i veiem els nostres...ens quedem estorats...en aquell moment no ho entenem pero al moment d'entrar al microbus veiem un lletrero (en japones) pero lo que hi havia dibuixat ens sonava bastant i...un era el nom de l'hotel i l'altre era el nom de la estacio.
Ens pujem al microbus rodejats de japos que estan fent l'imserso, donava la sensacio de que erem la joguina hahaha.
Un cop fet el check-in provem de fer una mica de muntanya, als 300 metres trobem un cami prou ferestec per provar-ho, als 50metres en pep s'ha menjat una teranyina, allo ens ha posat en alerta ja que les aranyes que hem observat fan uns 3cm' i fan teranyines inmenses i no sabem realment quin efecte pot tindre la mossegada.
S'ha continuat el cami pero molt mes poc a poc ja que ens teniem d'anar ajupint per no menjar-nos les teranyines, pero hem arribat a un punt que tot el cami estava ple de teranyines i amb les aranyes ben actives, hem decidit de tirar enrrere ja que nomes quedava 1hora de sol, al anar tornant ha sigut l'eloi qui ha tingut el seu bateig aracnid hahaha.
Hem fet via cap mar i alli hem ventilat pulmons, ja negre nit hem pasat per una botiga que tenia menjar tipus frances amb tocs japonesos.
Decidim de tornar a l'hotel i esperem l'autobus d'abans, pero no ve, amb un clima una mica fred, fosc, un mapa turistic que no serveix per res i a uns 50minuts a peu de l'hotel s'ha optat per agafar un taxi.
Un cop arribats "parem taula" en la mega-habitacio de dos ambients (veure video), menjar i a clapar!!!
BEPPU 1/3 -14 OCTUBRE-
Sortim cap a Beppu, despres de passar dues nits a Hiroshima, primer agafem un tren bala durant 1hora i fem enllaç amb un regional expres, el tema es complica ja que no tenim guia ferroviaria i no sabem en quin anagrama esta representat el nom del poble ni quina direccio, etc...
Despres de preguntar mitjançant una mica d'angles, algo de japones (repetint frases tipiques extretes de la guia de viatge) aconseguim sapiguer de quina via surt, quin tren es i a quina direccio anem.
Un cop asentats i amb el tren a tota castanya (mareja una mica al ser pendular, pero una mica de concentracio i mirar on pertoca aconsegueix l'efecte esperat, no marejar-se).
Al cap d'una estona ens ve el revisor i ens pregunta una cosa que no entenem, li ensenyem el passaport de la J.R.(japan rail) i ens torna a preguntar...ell no sap angles i nosaltres no sabem japones...el tema es queda bloquejat, el xaval del nostre costat pasa del tema, i en aquell moment dos seients devant nostre s'aixeca un home de ben aprop 50 anys i ens pregunta si parlem angles, donada la resposta afirmativa ens fa una altra pregunta "A on aneu", li responem el poble i ell s'enten amb el revisor, despres d'allo ja no ens ha preguntat mes.
Als 90minuts arribem al poble, la informacio que tenim es que tenim d'agafar un autobus, no sabem quin i ni d'on surt, despres de preguntar a informacio ja sabem que tenim un bus-llançadora i ens indiquen a on trobar-lo i els horaris.
Arribem al lloc indicat pero no veiem cap senyal...a la poca estona se li pregunta a una persona i ens confirma que estem al lloc correcte.
Als 5 minuts de la hora prevista...
CONTINUARA...
Despres de preguntar mitjançant una mica d'angles, algo de japones (repetint frases tipiques extretes de la guia de viatge) aconseguim sapiguer de quina via surt, quin tren es i a quina direccio anem.
Un cop asentats i amb el tren a tota castanya (mareja una mica al ser pendular, pero una mica de concentracio i mirar on pertoca aconsegueix l'efecte esperat, no marejar-se).
Al cap d'una estona ens ve el revisor i ens pregunta una cosa que no entenem, li ensenyem el passaport de la J.R.(japan rail) i ens torna a preguntar...ell no sap angles i nosaltres no sabem japones...el tema es queda bloquejat, el xaval del nostre costat pasa del tema, i en aquell moment dos seients devant nostre s'aixeca un home de ben aprop 50 anys i ens pregunta si parlem angles, donada la resposta afirmativa ens fa una altra pregunta "A on aneu", li responem el poble i ell s'enten amb el revisor, despres d'allo ja no ens ha preguntat mes.
Als 90minuts arribem al poble, la informacio que tenim es que tenim d'agafar un autobus, no sabem quin i ni d'on surt, despres de preguntar a informacio ja sabem que tenim un bus-llançadora i ens indiquen a on trobar-lo i els horaris.
Arribem al lloc indicat pero no veiem cap senyal...a la poca estona se li pregunta a una persona i ens confirma que estem al lloc correcte.
Als 5 minuts de la hora prevista...
CONTINUARA...
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Hiroshima -13 Octubre-
Despres de la exposicio d'ahir avui tocava una cosa mes lleugera, psicologicament parlant, s'ha decidit d'anar a passar el dia a la illa del costat, MIYAJIMA, aprofitant que el ferry costava 0 pempins amb el JR Pass ens hi hem plantat en un moment, despres d'examinar una mica el terreny s'ha optat per visitar el temple ITSUKUSHIMA, que esta sobre l'aigua (com venecia) i de vista central tenim el portal de
O-Torii (recomanem busqueu a internet per mes informacio), pero degut a que hi han marees en aquell momen el terreny estava bastant sec (ha coincidit amb la marea baixa) al entrar al temple hem coincidit amb una cerimonia de boda, hi havia un home amb vestimenta (mascara inclosa) a sobre una plataforma seguint moviments precisos i absolutament suaus (recordant al TAI-CHI) seguint uns ritmes marcats per un timbal i unes flautes.
Un cop ens han "convidat" a seguir el nostre cami s'ha optat per fer un cami de bosc de 2.8km's per arribar al cim de la muntanya (a 560 metres sobre el nivell del mar).
La pujada en certs moments agafava verticalitats del 60%, mentres s'anava pujant s'ha pogut fotografiar algun cervol que hi havia per alli.
La pujada ha sigut mes dura de lo esperada (es lo que te tirar-se mes de 8 mesos sense fer gimnasia arreglant pc's per hipocrites).
Tot i aixi s'ha arribat al cim!!!
Amb un temps de 150 minuts.
Un cop a dalt la vista era impressionant. Tambe hi havia uns quants temples budistes petits. En un hi havia un monjo cuidant un foc, que pel que sembla es un foc etern sagrat que es va iniciar per alla el any 800 i porta 1200 anys sense apagar-se. En un altre temple hi havia un monjo tocant un timbal de valent, molt entusiasmat el paio.
Pero encara no haviem arribat a dalt de tot, faltaven encara 500 metres, fent els ultims esforços vam fer el cim!!!, despres de 2.5km's en pujada, un cop fetes les fotos pertinents i un descans de 10 minuts es pren la decisio de baixar a peu, va ser bastant mes lleugera i vam trigar uns 40 minuts, un cop acabada la ruta de muntanya agafem el ferry i despres un tren (que va bastant ple) de 30 minuts fins arribar al poble, alli comprem 4 coses i a jalar!!!.
Dema toca anar a Beppu.
O-Torii (recomanem busqueu a internet per mes informacio), pero degut a que hi han marees en aquell momen el terreny estava bastant sec (ha coincidit amb la marea baixa) al entrar al temple hem coincidit amb una cerimonia de boda, hi havia un home amb vestimenta (mascara inclosa) a sobre una plataforma seguint moviments precisos i absolutament suaus (recordant al TAI-CHI) seguint uns ritmes marcats per un timbal i unes flautes.
Un cop ens han "convidat" a seguir el nostre cami s'ha optat per fer un cami de bosc de 2.8km's per arribar al cim de la muntanya (a 560 metres sobre el nivell del mar).
La pujada en certs moments agafava verticalitats del 60%, mentres s'anava pujant s'ha pogut fotografiar algun cervol que hi havia per alli.
La pujada ha sigut mes dura de lo esperada (es lo que te tirar-se mes de 8 mesos sense fer gimnasia arreglant pc's per hipocrites).
Tot i aixi s'ha arribat al cim!!!
Amb un temps de 150 minuts.
Un cop a dalt la vista era impressionant. Tambe hi havia uns quants temples budistes petits. En un hi havia un monjo cuidant un foc, que pel que sembla es un foc etern sagrat que es va iniciar per alla el any 800 i porta 1200 anys sense apagar-se. En un altre temple hi havia un monjo tocant un timbal de valent, molt entusiasmat el paio.
Pero encara no haviem arribat a dalt de tot, faltaven encara 500 metres, fent els ultims esforços vam fer el cim!!!, despres de 2.5km's en pujada, un cop fetes les fotos pertinents i un descans de 10 minuts es pren la decisio de baixar a peu, va ser bastant mes lleugera i vam trigar uns 40 minuts, un cop acabada la ruta de muntanya agafem el ferry i despres un tren (que va bastant ple) de 30 minuts fins arribar al poble, alli comprem 4 coses i a jalar!!!.
Dema toca anar a Beppu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)