dilluns, 19 d’octubre del 2009

EPÍLEG

Despres d'haver anat a NOVAZELANDA (novazelandatrip.blogspot.com) un pais que en dues illes son 4mil.lions de persones, el canvi cultural amb japo es absolutament radical.
Un pais de 127!!mil-lions de persones es te de notar, i si, es notava a tot arreu, quasi tot el sól esta edificat, els metros, autobusos, comerços, etc... sempre estaven quasi plens.
Lo que mes va destacar van ser:
-El poc soroll ambiental que hi havia, exceptuant algunes zones totalment centriques de TOKYO.
-L'amabilitat de la gent, inclós en la manera de comprar un llibre l'atenció es inmillorable.
-Que la gran majoria de coses pleguen a les 5pm
-Que la gent esta dormint per tot arreu
-El menjar...diem de la cuina mediterrània, si val, un pantumaka amb un bon bull de vic es brutal, pero alli no se n'estan de fer menjar bonissim.
-No hi ha tanta gent que sapiga angles com pensem...
-Els canals de TV, n'hi ha un que cada nit posen classes per aprendre un idioma diferent, com xines, espanyol, rus...
-Els concursos japonesos, besties i kfres a mes no poder pero rius una bona estona hahaha
-Es un pais amb un contrast realment marcat entre l'oriental i l'occidental, pero ho han barrejat i et pots trobar gent un (del pais) realment vestits d'occidentals amb una dona al seu costat amb el kimono sentada a la linea de metro i jugant a la Nintendo DS

No es un pais que deixa indiferent.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

KUMAMOTO-FUKUOKA-BCN -16/ 17 OCTUBRE-



Ens aixequem ben aviat per agafar el tren que ens portara a l'ultim tram marcat, el trajecte es d'uns 90 minuts.
Pero abans anem a localitzar algun wifi i despres hem anat a visitar el castell que tenen a KUMAMOTO, un dels castells que te la valla defensiva mes grans.
El castell te unes 5 plantes d'alçada i esta ple de maquetes reproduides a escales bastant grans.
Els murs defensius son increiblement grans (tambe).
Despres de la visiteta anem (una mica escopetejats) cap a la estacio de tren amb desti FUKUOKA.
Un cop arribats localitzem l'hotel (que esta al costat de la estacio) i aprofitem per anar a donar una volta pels centres comercials com el 'Canal City', que com el seu nom indica te un canal passant pel mitg. Despres de "jalar" un menu de tempura (fritanga) anem cap a l'hotel que l'endema hi ha molta cosa a fer:
-Agafar el primer metro a les 5.50 fins l'aeroport de FUKUOKA, on tenim un vol que surt a les 7.05, direccio NARITA (TOKIO) amb duracio de 100 minuts, alli esperar una hora i un altre avio direccio LHR (ANGLATERRA) amb una duracio de quasi 12 hores, un cop a UK a esperar una altra hora per l'ultim vol direccio BCN amb una durada de 100 minuts. Una matxacada, pero arribem sans i estalvis.

divendres, 16 d’octubre del 2009

KUMAMOTO -15 OCTUBRE-

Recordem que podeu ampliar la informacio dels pobles i localitzacions descrits aqui mitjançant internet/wikipedia.
A les 8:30 hem anat cap al buffet lliure de l'hotel, era increible la quantitat de menjar i varietat que hi havia, en pep s'ha pillat:
beicon
torrades amb mermelada
tot tipus de bolleria
i melo
L'eloi:
sopa de bolets
peix
torrades amb mermelada
esberginia
pasta de peix
bolleria variada
melo i pinya
iogurt
sucs i cafe amb llet
Un cop amb el pap ple hem anat cap a la estacio per dirigir-nos a KUMAMOTO, despres d'averiguar per on sortia.
El tren en questio era amb motor diesel de 2 vagons (1 amb places limitades), una mica borreguero. Res a veure amb el shinkashen, vaja. El trajecte atravessa la zona volcanica de ASO, per una via unica. En total ha trigat casi 3 hores.
En pocs moments hem pogut veure natura i verd al 100% quasi tota la estona i havien edificis i/o casetes.
Despres d'estar patint per sapiguer si trobariem la parada a resultat ser que era la ultima (l'angles aqui no es porta gaire, tots els cartells son en kanji).
Un cop arribats a Kumamoto, hem deixat les maletes a l'hotel i ens hem afanyat per visitar alguna cosa abans de que tanquin. Aqui despres de les 5pm ja comencen a tancar tot. Hem agafat un tranvia i hem anat als jardins de SUIZENJI-KOEN, creats cap alla el 1600. Van trigar 80 anys i val a dir que esta cuidat al milimetre. Per exemple les branques dels arbres estan tallades de forma que es divideixin en dos de forma simetrica. Queda tot el jardi com si fos de joguina.
Despres del jardi ja es feia fosc, hem anat a passejar pel centre de "lo poble", on hi ha un carrer comercial cobert. Hem comprat algo de jalar i hem anat a sopar a l'hotel.

dijous, 15 d’octubre del 2009

BEPPU 3/3 -14 OCTUBRE-

Afegim video d'aranya
LLICENCIA: C.C 2.5 SHARE ALIKE

BEPPU 2/3 -14 OCTUBRE

Als 5 minuts abans de la hora convinguda veiem que comença a haver-hi mes gent i a la hora prevista veiem que aquella gent va cap a dins el parking, ens comenten que el transport recull la gent alli.
Un cop arriba el transport li preguntem al conductor i treu una llista amb tot de noms i veiem els nostres...ens quedem estorats...en aquell moment no ho entenem pero al moment d'entrar al microbus veiem un lletrero (en japones) pero lo que hi havia dibuixat ens sonava bastant i...un era el nom de l'hotel i l'altre era el nom de la estacio.
Ens pujem al microbus rodejats de japos que estan fent l'imserso, donava la sensacio de que erem la joguina hahaha.
Un cop fet el check-in provem de fer una mica de muntanya, als 300 metres trobem un cami prou ferestec per provar-ho, als 50metres en pep s'ha menjat una teranyina, allo ens ha posat en alerta ja que les aranyes que hem observat fan uns 3cm' i fan teranyines inmenses i no sabem realment quin efecte pot tindre la mossegada.
S'ha continuat el cami pero molt mes poc a poc ja que ens teniem d'anar ajupint per no menjar-nos les teranyines, pero hem arribat a un punt que tot el cami estava ple de teranyines i amb les aranyes ben actives, hem decidit de tirar enrrere ja que nomes quedava 1hora de sol, al anar tornant ha sigut l'eloi qui ha tingut el seu bateig aracnid hahaha.
Hem fet via cap mar i alli hem ventilat pulmons, ja negre nit hem pasat per una botiga que tenia menjar tipus frances amb tocs japonesos.
Decidim de tornar a l'hotel i esperem l'autobus d'abans, pero no ve, amb un clima una mica fred, fosc, un mapa turistic que no serveix per res i a uns 50minuts a peu de l'hotel s'ha optat per agafar un taxi.
Un cop arribats "parem taula" en la mega-habitacio de dos ambients (veure video), menjar i a clapar!!!

BEPPU 1/3 -14 OCTUBRE-

Sortim cap a Beppu, despres de passar dues nits a Hiroshima, primer agafem un tren bala durant 1hora i fem enllaç amb un regional expres, el tema es complica ja que no tenim guia ferroviaria i no sabem en quin anagrama esta representat el nom del poble ni quina direccio, etc...
Despres de preguntar mitjançant una mica d'angles, algo de japones (repetint frases tipiques extretes de la guia de viatge) aconseguim sapiguer de quina via surt, quin tren es i a quina direccio anem.
Un cop asentats i amb el tren a tota castanya (mareja una mica al ser pendular, pero una mica de concentracio i mirar on pertoca aconsegueix l'efecte esperat, no marejar-se).
Al cap d'una estona ens ve el revisor i ens pregunta una cosa que no entenem, li ensenyem el passaport de la J.R.(japan rail) i ens torna a preguntar...ell no sap angles i nosaltres no sabem japones...el tema es queda bloquejat, el xaval del nostre costat pasa del tema, i en aquell moment dos seients devant nostre s'aixeca un home de ben aprop 50 anys i ens pregunta si parlem angles, donada la resposta afirmativa ens fa una altra pregunta "A on aneu", li responem el poble i ell s'enten amb el revisor, despres d'allo ja no ens ha preguntat mes.
Als 90minuts arribem al poble, la informacio que tenim es que tenim d'agafar un autobus, no sabem quin i ni d'on surt, despres de preguntar a informacio ja sabem que tenim un bus-llançadora i ens indiquen a on trobar-lo i els horaris.
Arribem al lloc indicat pero no veiem cap senyal...a la poca estona se li pregunta a una persona i ens confirma que estem al lloc correcte.
Als 5 minuts de la hora prevista...
CONTINUARA...

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Hiroshima -13 Octubre-

Despres de la exposicio d'ahir avui tocava una cosa mes lleugera, psicologicament parlant, s'ha decidit d'anar a passar el dia a la illa del costat, MIYAJIMA, aprofitant que el ferry costava 0 pempins amb el JR Pass ens hi hem plantat en un moment, despres d'examinar una mica el terreny s'ha optat per visitar el temple ITSUKUSHIMA, que esta sobre l'aigua (com venecia) i de vista central tenim el portal de
O-Torii (recomanem busqueu a internet per mes informacio), pero degut a que hi han marees en aquell momen el terreny estava bastant sec (ha coincidit amb la marea baixa) al entrar al temple hem coincidit amb una cerimonia de boda, hi havia un home amb vestimenta (mascara inclosa) a sobre una plataforma seguint moviments precisos i absolutament suaus (recordant al TAI-CHI) seguint uns ritmes marcats per un timbal i unes flautes.
Un cop ens han "convidat" a seguir el nostre cami s'ha optat per fer un cami de bosc de 2.8km's per arribar al cim de la muntanya (a 560 metres sobre el nivell del mar).
La pujada en certs moments agafava verticalitats del 60%, mentres s'anava pujant s'ha pogut fotografiar algun cervol que hi havia per alli.
La pujada ha sigut mes dura de lo esperada (es lo que te tirar-se mes de 8 mesos sense fer gimnasia arreglant pc's per hipocrites).
Tot i aixi s'ha arribat al cim!!!
Amb un temps de 150 minuts.
Un cop a dalt la vista era impressionant. Tambe hi havia uns quants temples budistes petits. En un hi havia un monjo cuidant un foc, que pel que sembla es un foc etern sagrat que es va iniciar per alla el any 800 i porta 1200 anys sense apagar-se. En un altre temple hi havia un monjo tocant un timbal de valent, molt entusiasmat el paio.
Pero encara no haviem arribat a dalt de tot, faltaven encara 500 metres, fent els ultims esforços vam fer el cim!!!, despres de 2.5km's en pujada, un cop fetes les fotos pertinents i un descans de 10 minuts es pren la decisio de baixar a peu, va ser bastant mes lleugera i vam trigar uns 40 minuts, un cop acabada la ruta de muntanya agafem el ferry i despres un tren (que va bastant ple) de 30 minuts fins arribar al poble, alli comprem 4 coses i a jalar!!!.
Dema toca anar a Beppu.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Hiroshima -13 Octubre-






Una de les moltes curiositats esta a l'andana dels ferrocarrils(veure foto del terra)
Respecte a HIROSHIMA nomes se m'acut una definicio "OSTIEE!!!", if don't understand very well catalan..equals to "WTF!!!".
Agafem el tren bala que surt d'Osaka, al cap de ben 90 minuts (no 2.30h) ja hem arribat a desti.
Una mica mes tard deixem les maletes a l'hotel i anem (una mica apretadets de temps) al parc conmemoratiu de la pau.
Per els que vingueu de cabretes de dalt aquest lloc es on els americans van provar la bomba nuclear, no la podien provar en ells via rectal no.
En el museu t'expliquen el motiu de perque tal aznarada/bushada.
Veus rellotges parats a la hora del pet, com va quedar la roba dels morts, efectes de la pluja negra, maquetes i fotos-murals d'abans i despres.
Passant per una recreacio (feta amb ninots) de com van quedar la gent d'aprop la explosio, la pell del cos la tenien penjant, amputacio d'extremitats, ceguera, cremades de mes del 90%, podriem continuar amb mes detalls pero millor busqueu per internet. El drama va continuar els dies seguents degut a la radiacio, amb danys interns i destruccio de cel.lules que portaven amb agonia (vomits, diarrees inncesants i amb sang, febres elevadisimes, i un llarg etc que no exposarem per no ferir la sensibilitat del lector) cap a la mort. Tambe hi va haver una gran quantitat de nens amb leucemia.
Acabat el recorregut (que en algun moment hem tingut d'apartar la vista) hem visitat la flama de la esperança.
Sortint d'alli hem caminat per el parc veient l'unic edifici que queda dret de despres de l'explosio, el anomenat A-bomb Dome, i esta mitg devastat. Tot esta protegit perque no entrin okupes, perro-flautas, etc...
En un d'aquells moments a en pep li venen unes persones amb uns paperets que hi posa "THE END IS COMING", hahahahaha, sembla d'acudit, llogicament els va enviar a prendre pel sac.
Ja fosc retornem a fer els 2km's i pico cap a l'hotel, parant per comprar tallarines i arros embolicat amb algues (no ho sembla pero esta bo).

dilluns, 12 d’octubre del 2009

OSAKA -11 octubre-

El dia ha començat amb força sol i bona temperatura, hem decidit d'anar a visitar el castell Osaka-jo.
Era bastant gran la veritat pero com tot en aquest pais ha sîgut pagandU.
El castell es una fortificacio amb aigua al voltant i a dins una torre de 8 pisos, que vam pujar a peu (vam seguir la metodologia de l'empresari ejpanyyyol "por mis cojones esto va asi") . A dalt de tot estava aprofitat com a mirador, a cada pis hi havia exposicions (quasi tot en japones) explicant la historia del castell i les seves multiples destruccions i reconstruccions, i mostrant objectes, com les armadures que feien servir (destaca lo barrufetes que son i lo que pesaven, ja que son d'acer) i els documents de l'epoca.
Un cop acabada la visita vam anar xino-xano per els jardins que hi han alli, vam quedar petrificats de la quantitat de gent que hi havia tocant tot tipus de musica, fins hi tot hi havia un grup nombros de gent vestits i ballant com si fos la pel.licula GREASE, molt be no ho feien pero com a minim no estan fent el botellon...
Despres vam agafar el metro per anar a la zona portuaria,mitjançant un tramvia que anava per sobre la ciutat, on vam fer una passejada per veure una mica de mar, i visitar el famos aquari.
Vam poder aprofitar un descompte per dues persones i ens vam estalviar uns pempins.
L'aquari es inmens te dofins, lludries, foques, lleons marins, capirabes, micos-aranya, morenes, peixos lluna, tot tipus de meduses, inclos una parella de taurons balena!!!
Quasi acabant la visita vam accedir a una zona on pots tocar les rajades vives, llogicament hi vam possar la ma, hehehe.

diumenge, 11 d’octubre del 2009

Kyoto -10 octubre-

Teniem de marxar a Osaka pero com aquella ciutat no te molta cosa d'especial vam decidir de continuar visitant Kyoto fins al vespre i despres agafar un tren bala.
Vam adquirir una tarja d'1 dia per a tots els autobusos, d'aquesta manera aniriem mes rapid i baratu!!!.
La primera parada era el temple daurat, KINKAKU-JI.
Estava plagat de gent, sempre hi ha gent en la gran majoria de vegades es agobiant, per veure un palauet tens de fer cua comprar el bitllet, cua per entrar, cua per caminar, cua per poder fer una foto o esperar una eternitat a que algun guiri imbecil pari de fer infinites fotos de la mateixa sequencia.
Un cop realitzat el ritual de la captura de l'anima la proceso continua en diferents escenaris.
Un cop finalitzada aquesta ruta accedim a un altre temple (que esta a prendre pel cul) i alli veiem un aaaltre temple pero a la entrada hi ha com un flan dhul pero fet de sorra i de ben be 1.80 d'alçada, en aquells moments penso que pasaria si plogues...
Anem caminant veient un jardi amb una molsa impecable (normal..estan matant-se recollint les fulles una a una).
Llogicament al cap d'una estona comença a ploure, tot i aixi es continua la visita,
Un cop finalitzada i remullada parem per fer un mos i despres de ben be 1 horeta caminant entrem a uns jardins inmensos i alli ens tirem ben be 1 hora atravessant-lo.
Agafem un autobus que ens porta prop de l'hotel, agafem les maletes i cap al tren, proxim desti.,OSAKA,

Kyoto -9 octubre-

L'hora de llevada ha sigut a les 8am, per alla les 9 hem marxat a la estacio d'autobusos per sapiguer quina era la millor combinacio per accedir al temple budista Enryaku-ji, que esta dalt de tot de la muntanya Hiei, total... agafar un autobur que costa 800 yens cada viatge, i triga una mica mes d'una hora en pujar.
Un cop arribem a lloc ens trobem com en un descampat exceptuant que hi ha uns jardins amb quadres a dins, ens haviem passat de parada!, la nostra era la penultima i estavem a la ultima, apart feia fred (potser 10 graus) i no haviem agafat jaqueta, vam interpretar un caminet de bosc que ens duria al desti, vam accelerar el pas per entrar en calor, al cap d'una estona ja van començar a caure gotes pero per sort va durar poca estona.
Als 45 minuts vam arribar a desti: EL TEMPLE BUDISTA ENRYAKU-JI.
El temple era un conjunt de construccions a diferents nivells de la montanya, conectats per escales de pedra bastant inclinades. En el primer edifici que vam veure hi havia un monjo pregant, fent cantics budistes. Juntament amb una campana que hi havia aprop i que anava sonant de tant en tant, l'ambient era bastant mistic.
Vam anar baixant escales fins arribar al temple mes gran.
Poca cosa es podia veure a primera vista pero un dels monjos ens va convidar a mirar per uns balconets que estaven a uns metres mes a dins.
A primera vista es veia una mega-sala a una fondaria d'uns 4 metres, dins aquella sala semblava que hi hagues com un mausoleu, pero no es pot concretar ja que era masa fosc, despres de veure bastants mes temples decidim d'anar tornant ja que a les 5pm tanquen tot.

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Kyoto -8 octubre-

Per anar a KYOTO vam agafar el famos tren bala, el SHINKANSEN, un equivalent al TGV, no el comparem amb l'AVE perque allo fot pena.
Despres d'esperar un retras de quasi 1 hora degut al "sifon" ens passem 150 minuts de trajecte i quasi tota la estona veiem tot el terreny edificat, com ho vegi el negat del zp ens la lia.
Un cop arribem al desti anem a visitar un parell de temples, com el Kiyomizu-dera, i treiem el cap per algun pachinko (hehehe).
A les 18 hores la llum del sol ja quasi ha desaparegut, la temperatura baixa fins el punt de possar-se un jersei (neeen possat un jersei que fa fresca i et pots encostipar).
Per alla les 22 anem a fer un mos i a mirar programes de riure estil 'humor amarillo' i de cuina a la tv en japones.

ESPECIAL RYOKAN 7-8 Oct

Un cop acabada la excursio/xpress agafem un taxi que ens porta al
tipic hotel japones EL RYOKAN, despres d'uns 25 minuts de trajecte
arribem al desti, alla ens rep un home de mitjana edat i ens convida a
seure per omplir el "check-in", un cop omplert ens fa un petit
questionari sobre el tipus de sopar i d'esmorçar que volem, ens fa 4
indicacions sobre l'hotel i ens acompanya a la habitacio tot
acompanyat de reverencies i "arigatos".
Ens trobem en una sala minimalista que te una taula d' una alçada
d'uns 15cms, llogicament les cadires no tenen potes.
La vista per la finestra es increible i ja es "olorar" la tempesta del "sifo".
A les 19 hores entra la cambrera de l'habitacio amb lo qual indica que
es hora de sopar.
Ens porta unes tovalloletes calentes i humides, aixo indica rentar-se
les mans, i una fulla amb el menu en angles. La dona no parla angles,
pero es fa entendre. El menu te una llista de 10 plats, i la dona va
entrant i sortint cada cert temps amb un plat. Cada cop entra amb la
safata i s'agenolla per treure els plats buits i posar-ne de nous a
taula, sempre amb moviments precisos i calmats.
El menjar es algo impressionant. Cada plat te una presentacio
minimalista amb detalls tan refinats que gairebe no es veuen. Realment
un plaer pels ulls. La qualitat es insuperable, tots els productes son
frescos i cuinats a la perfeccio. Peix cru, gambes reboçades
(tempura), vedella al forn, fruita i pastis, dues sopes... Realment
ens vam quedar tips i satisfets. Era impossible acabar-ho tot, encara
que fos bonissim.
Despres de tan descomunal tiberi nomes quedava anar a dormir. La dona
va recollir la taula i, amb l'ajuda d'un noi, va posar uns matalassos
al tatami i van fer el llit, amb moviments precisos i coordinats.
Tambe van posar uns taulons de fusta a la finestra per a que no entres
la llum. I finalment la dona va marxar, despedint-se amb una
reverencia de genolls.
Dormir a terra pot semblar incomode, pero res mes lluny de la
realitat. Era comodissim i vam dormir molt be.
Un cop pasada una nit tranquila i agradable la llevada ja ha sigut una
mica mes crua, teniem part colateral del "sifo a sobre nostre, es a
dir, no ens va tocar de ple pero deu n'hi do.
A les 8am tocava esmorçar vam escollir 2 menus, un de japones i un d'america.
L'america era per en pep i consistia en:
suc de fruites
cafe
torrades
beicon
fruita variada
El japones era per l'eloi i consistia en:
sopa
peix
ou passat per aigua
arros bullit
amanida
i 2~3 plats mes, una bestialitat.
Mes tard hem agafat un taxi que ens ha dut a agafar el tren bala.

dijous, 8 d’octubre del 2009

Mt. Fuji - Hakone 7-Oct

Avui ens hem llevat d'hora per anar amb la visita guiada al Mont Fuji, la montanya mes alta de l'illa. Al mati el temps era plujos i durant el dia la cosa ha anat a pitjor, amb pluja mes intensa i vent bastant fort. Deu ser cosa del tifo que s'acosta.
A les 8h30 hem agafat un autocar a l'hotel que ens ha portat a la central d'autobusos que esta literalment a 5 min. a peu de l'hotel. Al agafar el segon autocar ja hem anat cap al Mt. Fuji.
Degut al mal clima poca cosa hem pogut veure, despres hem anat a agafar un teleferic, com no degut a la climatologia poca cosa hem pogut veure, agafar un teleferic amb unes ventolades d'aquella magnitut feien que la cabina es bellugues com si fos de paper.
Un cop arribats a lloc hem agafat un creueret (de 20 minuts) per el llac ASHI.
Ja mes tard un taxi que ens ha dut a un RYOKAN.
...

Tokio 6-Oct par 1/2

L'efecte del jet-lag ja quasi ha desaparegut...
Avui ha estat plovent tot el dia i hem decidit d'anar a l'edifici anomenat "SUNSHINE BUILDING", a la zona de Ikebukuro, un edifici de 60 plantes (quasi totes -unes 55- son oficines) despres de donar unes voltes per les plantes de botigues hem optat per anar a la ultima planta, on hi ha un mirador, per veure les panoramiques de la ciutat, hem agafat un ascensor directe a una velocitat d'uns 60m/s !!!, en aquell moment donava la sensacio que un pesava una mica menys, hem pujat 60 pisos en uns 10 segons, al sortir estavem una mica marejats, pero tot i el mal temps la vista era increible.
Despres hem anat a la zona de Shinjuku, i alla hem aprofitat per fer un reces mitjançant el cafelillo, d'aquesta manera hem deixat estar la pluja i la temperatura de 16 graus una estoneta.
Ja mes tard hem començat a fer cami cap a l'hotel, ja que dema ja deixem TOKIO i a les 8AM anirem cap a la muntanya FUJI, esperem que el tifo que te de vindre no toqui molt els ous...

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Tokio 5 Octubre

El dia s'ha aixecat bastant nuvol, tal i com havien dit al mapa del temps, segons la previsio el dia 6 hi haura tempesta i el 7 s'esta esperant un tifo "que te cagas".
Avui el jet-lag tambe ha fet de les seves i per alla les 4am estavem desvetllats, despres d'una estona hem tornat a recuperar la son, i la hora de llevada ha sigut a les 10AM,
Per el mati hem aprofitat per visitar el parc de Ueno Onshi a uns 15 minuts en ferrocarril + 7 a peu.
Al jardi hi ha un gran llac ple de nenufars gegants amb tot de carpes amb tamanys de mes de 40cms, i una tortugueta mitg despistada.
Al parc tambe hi han varios temples sintoistes, com el Toshogu, fundat el 1624 . En els temples sintoistes els feligresos es renten les mans a una font, van devant de la caseta on hi ha el santuari, donent un parell de palmades i li donen un copet al gong. Despres fan una petita oracio i cap a casa a menjar tallarines i beure cervesa.
Un cop acabada la visita al parc visitem l'edifici de SONY, 5 plantes d'exposicio de tecnologia puntera,
La pluja no ha parat i per alla les 8pm hem decidit de tornar caminant al hotel, han sigut uns 90 minuts amb algun moment de desorientacio i marrada...

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Tokio 4 Octubre

Com era previsible el jet-lag ha fet de les seves i per alla les 3.40, hora de Tokio, ens hem començat a desvetllar fins quedar-nos desperts a les 4.15..al cap de mitja hora ens hem tornat a dormir ja fins les 12 del migdia.
Per alla les 13 hem decidit d'anar als "IMPERIAL GARDENS". Al centre de la ciutat hi ha el palau imperial, on encara hi viu la familia reial. Tot i que el palau no es pot visitar, si que es poden veure els jardins que l'envolten, tot i aixi ens han costat 0 pempins.
Recorden bastant al Hyde Parc de Londres, gespa verda i impecablement net.
La temperatura era d'uns 25 graus amb bastanta humitat i un sol fortet.
Mes tard s'ha anat al "CARRER ELECTRIC" , una zona sobresaturada de botigues de noves tecnologies, edificis amb retols molt grans i tot il.luminat, juntament barrejat amb les olors de tallarines i pollastre fregit.
Una de les coses curioses es que hi han edificis de 3 i 4 plantes plenes de maquines recreatives, cada planta te una tematica diferent (ex: la 1 era de matar avionets, la 2 de baralles, etc..)
Tot mirant botigues s'ha fet prop de les 9, abans de tornar al hotel busquem algun wifi i enviem la info dels dies anteriors , abans d'arribar a l'hotel parem per fer un mos.